catalunya
El presidente de la Asamblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez (i), a su llegada a la Audiencia Nacional. EFE/Archivo
Jordi Sànchez el passat mes d'octubre quan va ser a declarar a l'Audiència Nacional.
|
Fuente
:
EFE

Llarena denega la llibertat i els permisos perquè Jordi Sànchez acudeixi a la investidura

El president del Parlament, Roger Torrent, ajorna el debat i convoca una Mesa extraordinària per debatre què fer

0
Jue, 12 Abr 2018

Com era d'esperar, el jutge Pablo Llarena ha denegat a Jordi Sànchez tant la llibertat, com un permís penitenciari o una videoconferència per sotmetre's a la sessió d'investidura com a president de la Generalitat. Per Llarena, persisteix la reiteració delictiva, la mateixa figura que el passat mes de març ja va denegar a Sànchez la possibilitat de sotmetre's a la sessió d'investidura. Per Llarena, la reiteració delectiva no es conjura amb cap de les mesures de llibertat, conducció policial o intervenció en la sessió de nomenament mitjançant mecanismes telemàtics.

El president, Roger Torrent, per la seva part, ha ajornat el debat d'investidura de Sànchez que estava convocat per a demà divendres, 13 d’abril. El president ha convocat una Mesa extraordinària demà divendres a dos quarts d’onze del matí per donar resposta a la “vulneració de drets del Tribunal Suprem”.

Torrent apel·larà a organismes internacionals

Hores abans de conèixer-se la decisió de Llarena, Torrent ha explicat en la Cadena Ser la seva intenció d'apel·lar als organismes internacionals. “Si no es respecta la legalitat internacional, farem una reflexió profunda sobre la responsabilitat del Parlament i que segur incorporarà un element internacional de relació amb els òrgans que han de defensar la legalitat internacional que no s'estarien complint. Treballem en molts fronts i és cert que tenim relacions internacionals també. I l'ONU i la UE deuen plantejar també la defensa d'aquests valors democràtics", ha dit. Torrent s'acull a una notificació del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la qual es pren en consideració la presumpta vulneració dels drets polítics de Sànchez. Aquest comitè dóna sis mesos a Espanya perquè doni la seva versió abans d'iniciar l'expedient.

Comitè de Drets Humans

Pel que es refereix al Comitè de Drets Humans, Llarena explica que "aquesta crida al fet que les actuacions estatals contemplin la rellevància del dret mentre s'esclareix la queixa, ni suposa que el Comitè  [De Drets Humans] faci una indicació concreta que mai pot ser vinculant per al tribunal, ni tan sols gosa suggerir que la tutela cautelar dels drets polítics del processament hagi de passar per l'adopció d'alguna de les decisions que el sol·licitant expressa, això és, possibilitar en alguna manera que els seus drets polítics s'exerceixin d'una manera íntegra i que pugui produir-se el seu eventual nomenament com a president de la Generalitat de Catalunya".

Respecte a la doctrina constitucional i europea de drets humans, el magistrat Llarena explica que ja en tres resolucions anteriors s'ha indicat al processament que la limitació dels drets polítics d'un individu és adequada quan estigui fundada en altres finalitats constitucionalment legítimes, com deriva tant de la jurisprudència del Tribunal Constitucional com del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

La decisió de Llarena, esperada en les files independentistes, forma part de l'estratègia afavorida per a la internacionalització el conflicte. Així, ara l'Estat ha de tenir els ulls posats en la justícia alemanya (extradició de Carles Puigdemont), la belga (Meritxell Serret, Antoni Comín i Lluís Puig) i escocesa (Clara Ponsatí).

Precisament, Ponsatí no coneixerà si és extraditada o no fins a finals de juliol, mentre que els tres exconsellers que es troben en Bèlgica han de comparèixer dimecres que ve davant el tribunal.

Així mateix, els independentistes esperen una massiva afluència a la manifestació convocada per a do,mingo al matí a Barcelona. En aquests moments, ja hi ha contractats més de 80 autocars.

 

Jordi Oliveres és periodista

 


Multimedia