catalunya
Manifestació a Barcelona contra la retallada a les pensions.
Manifestació a Barcelona contra la retallada a les pensions.
|
Fuente
:
ACN

«Miserables, mesquins!»

23
Mar, 20 Mar 2018

Ara que els protagonistes de l’escena pública són els pensionistes, un amic m’envia per wasap l’enllaç a una noticia publicada recentment a un digital de la caverna processista amb el comentari «miserables, mesquins!» Sorprès per la duresa del comentari, faig clic a l’enllaç i em trobo una noticia que relaciona i atribueix a l’aplicació del 155 al mal estat i la mala qualitat de vida de les persones grans que es troben en residències de la Generalitat. De fet arriba a dir, la notícia, que «els avis s’han convertit en ostatges del 155».

Definitivament Orwell i el seu Gran Germà han decidit intervenir novament. Ara des del Ministeri de la Veritat ens diran que abans, quan érem governats per catalans de debò, el Govern vetllava pels seus grans amb totes les atencions necessàries i requerides en tot moment.

Ens diran que va haver-hi un temps en què a les residències de la Generalitat hi havia spa, un temps en que ningú es posava malalt perquè l’aquagym era infal·lible.

Ja ningú recorda que l’esquerra política catalana, i tant catalana com els altres, duu anys lluitant contra les retallades en benestar social per part de la Generalitat. Concretament des del 2010 i el suposat govern dels millors liderat per Mas.

Ja ningú recorda que durant anys hi ha hagut places de residència buides a Catalunya perquè la Generalitat no les concertava.

Que entre el 2010 i el 2015 la despesa social es va retallar en més del 15%.

Ja ningú recorda les dificultats per cobrar de les entitats gestores d’equipaments i serveis per a la gent gran, moltes d’elles sense ànim de lucre.

Ningú recorda que Catalunya és la única autonomia d’Espanya que encara té un índex de despesa en serveis socials inferior al 2010, encara per sota dels anys de la crisi, que la despesa per habitant de la Generalitat i les entitats locals de Catalunya en serveis socials va ser el 2011 de 360,71 euros, i el 2016 es va reduir encara més, va baixar el 7,1%, fins als 335,05 euros, i que es troba per sota de la mitjana d’Espanya la qual és de 339,69 euros.

I res d’això és atribuïble al 155, més aviat al contrari, és atribuïble a la distracció del focus polític, a que, durant anys, en comptes de centrar-nos en polítiques de benestar, en comptes de fer créixer l’Estat del benestar i la qualitat de vida dels catalans i les catalanes des del govern de la Generalitat es va crear una fantasia. Una fantasia per poder retallar i a la vegada mantenir-se en el poder. Una fantasia sumatori del cinisme i de l’engany, en molts casos fins i tot autoengany.

I no s’interpreti aquest article com un nou ús barroer dels sectors més febles de la societat per atacar els processistes. No voldria en cap cas atiar novament el foc de la dialèctica frontista.

Interpretis aquest escrit amb l’anhel i l’esperança de que, quan haguem recuperat l’autogovern, quan els ditputats es dignin a elegir un president de la Generalitat i un govern, que quan arribi aquest dia, haguem après col·lectivament a discernir entre allò important i allò superfluu, i que sigui allò important el què marqui el debat polític del país. I l’atenció als nostres avis i àvies, no en tingui cap dubte el lector, és dels assumptes més importants, juntament amb la salut, l’educació i tot allò que afecta a les condicions material de vida dels catalans i catalanes.

 

Joan R. Riera és editor

 


Multimedia