catalunya
Ada Colau és l'alcaldessa de Barcelona.
Ada Colau és l'alcaldessa de Barcelona.
|
Fuente
:
ACN

Barcelona s’està acomarcant?

115
Mar, 27 Feb 2018

No sé de ningú que hagi visitat NYC pensant en la importància de la comarca en la què es troba (l’estat de Nova York), de fet NYC no és ni la capital del seu estat federat, la qual és Albany. Perquè la ciutat de Nova York es troba en un pla i en un debat molt superior que no pas el de l’espai que ocupa, és una ciutat d’influència global que participa del debat planetari. De fet Nova York es quasi ja una cultura que ha transcendit la mateixa ciutat.

Ben diferent en canvi de Barcelona on el debat ciutadà sobre la ciutat de Barcelona cada dia interessa menys. La ciutat, com entitat política pròpia capaç de generar progrés per si mateixa, es troba en greu situació de risc.

El què passa o deixa de passar a Barcelona cada vegada interessa menys als barcelonins, i això és greu, però més greu és que ni tant sols interessi a l’alcaldessa, més amoïnada per la situació del país que no pas de la ciutat que ella suposadament lidera.

En el disseny de polítiques públiques hi ha un axioma que ha dut molts èxits a Barcelona i que ara es troba amenaçat: Allò de «pensa globalment i actua localment» s’està esvaint per un «pensa comarcalment i actua nacionalment».

Si prenem consciència de que Barcelona és la capital del Barcelonès, una de les 42 comarques catalanes, les quals totes elles caminen al uníson cap a la construcció nacional d’un estat on hi haurà gelat de postres cada dia, aleshores, ja hem perdut no només el MWC, sinó tot allò que ens feia una ciutat global: els estudiants d’Erasmus, els congressos de metges, les connexions directes del Prat amb els EUA i Àsia, etc.

Barcelona, ara ja és un fet, esta fent l’aposta seriosa de ser la gran capital del Barcelonès, una veritable aposta guanyadora ja que, efectivament no té rival en aquesta matèria ja que de mentre, na Núria Marín des de l’Hospitalet de Llobregat, està mirant la seva ciutat amb gran angular, i poc a poc va dibuixant una mena de Brooklyn, on cultura, classes populars i urbanisme de qualitat conviuen.

És que el MWC va aterrar a Barcelona gràcies a la marca Espanya? Clarament, no. És que el MWC va aterrar a Barcelona gràcies a la promoció nacionalista exterior del Diplocat? Clarament, tampoc. Aleshores, perquè la nostra alcaldessa barreja allò que és propi de Barcelona i només de Barcelona amb altres elements del debat polític territorial aliens a la ciutat?

El compromís amb els independentistes del govern de la ciutat està posant en risc Barcelona, i la gent va votar Colau per moltes coses, però per això segur que no, ja que el maig de 2015 ja hi havia ERC, amb una candidat força hiperventilat en materia indepe

Colau ha canviat les solidaritats del 15M per les del 1-O. I mentre el moviment del 15M era global i va transcendir fronteres, des del Ocupy Wall Street a la Nuit Deboutt parisenca, el 1-O és un moviment nacional que encara ara no se li reconeix cap solidaritat internacional tret de l’extrema dreta europea i el 20 activistes de l’esquerra suïssa que s’han solidaritzat amb Anna Gabriel aquest cap de setmana i que TV3 va cobrir amb enviat especial i tot.

I mentrestant, el debat Barcelona cada vegada és més minso, cada vegada són menys els que pensen com diuen els sociòlegs: «glocalment». I això ho podem pagar molt i molt car, amb atur, decreixement, ostracisme global, oblit, recessió. I de fet ja ho estem pagant. Personalment ja dono el MWC per perdut. Han de canviar molt les coses per a recuperar pistonada.

És cert que hi ha pròfugs de la justícia i empresonats que tot just fa uns mesos tenien responsabilitats al país. Però Barcelona és una ciutat que no es pot aturar per aquest fet. Ja ho deia en Freddie Mercury: "The Show must go on".

 

Joan R. Riera és editor

 


Multimedia